dimecres, de març 26, 2014

LLIBRE DE CASAMENT

El que us vull presentar avui són els diaris o llibretes de casament, dolços i tendres per recordar el gran dia.

Havia fet diaris de viatge per a diferents llocs del món, un dia us en faré un recordatori, aquest diaris la majoria de cops han estat per regalar a nuvis, perquè el puguin omplir durant el seu viatge. Són bonics de fer, amb molt de detallets i cucades, d’aquelles que em fan perdre el cap.

Però un bon dia em van encarregar un diari per el dia del casament, on els convidats puguin deixar-hi apuntat aquella anècdota, aquell poema, aquell consell ... i que els nuvis hi puguin posar alguna foto, enganxar la invitació ... tenir un recull tendre i emotiu del dia.

Per poder-ho fer bé i que tingui aquell toc especial, cada cop he demanat allò que fem sempre, les tonalitats que l’hem de fer, estil i preferències dels nuvis

Un dels encàrrecs va ser tons vermells i grisos, simple i discret, amb fotografies difuminades i per 150 persones.
Un altre encàrrec els tons eren ocres, palla, naturals, amb un toc “vintage” però poc carregat i que expresses tendresa.

La torna, que hem tingut nosaltres un cop fet i passat el dia, per part dels nuvis, ha estat positiva, emotiva ... els hi ha agradat molt, la frase és: “ és un recull molt especial del dia. I ens queda un gran record”.  

Gràcies  a vosaltres, perquè el que volem és fer coses boniques, especials i útils. 

Aquí us mostro un petit reportatge.






dilluns, de març 24, 2014

60 anys s'ho mereixen



Actualitzar el blog, és un d’aquells temes pendents que tinc a la llista i que no acabo fent.
En lloc de propòsits pel nou any, jo me’ls he fet per la primavera. No passa d’aquí que no vagi fent entrades al blog.
Durant aquests mesos he anat fent moltes coses, àlbums, postals, caixes, carpetes, jocs creatius, menús ... detallets d’aniversaris i de batejos ...
A poc a poc us ho aniré penjant tot.

De totes les feines que he anat fent n’estic molt contenta, però avui us n’explicaré una que em fa especial il·lusió i l’he feta fa molt poc, té la nostra essència però m’he adaptat al gust de l’encàrrec.
La Laia juntament amb les seves germanes i la Rosa han preparat una trobada molt especial, acurada i sense detall pel seu pare. 60 anys s’ho mereixen.
El repte era de dos dies i les premisses eren fer un menú , per a cada un dels comensals, en forma de postal, mides 10 x 15 o 15 x 15 i uns colors entre grisos i negres.
El resultat és aquest, aquí un mini reportatge.